LA CÚRCUMA
La
cúrcuma (Curcuma longa) és una planta
d’uns 120 cm
d’alçada de la família de les Zingiberàcies, originaria de les zones
asiàtiques. La part usada és el rizoma, que conté la curcumina, un dels
ingredients actius que li proporcionen l’activitat biològica i, a més, és
l’encarregada de donar el color taronja-groc característic de l’espècie. Els
seus beneficis són coneguts des de fa segles, sobretot pel seu poder
antiinflamatori, i no se li coneixen efectes secundaris. Actualment, amb
estudis més recents, se n’han atribuït moltes altres propietats:
- Antioxidant
- Protector hepàtic
- Antiinflamatori
- Anticarcinogen
- Antimicrobià
- Beneficiós per malalties cardiovasculars
- Beneficiós per desordres gastrointestinals
Després
de diversos estudis s’ha determinat que la curcumina té un gran potencial per
ser usada clínicament per la prevenció i el tractament de diverses patologies
gràcies a la seva acció en diverses vies, per ser una substància segura, per
ser de baix cost i per ser versàtil.
L’inconvenient de la curcumina es troba en els factors que limiten la seva
biodisponibilitat, com pot ser la seva baixa absorció, el ràpid metabolisme, la
rapidesa en la seva eliminació (per la bilis, la femta o la orina) o la
inactivitat dels subproductes de la curcumina metabolitzada pels enzims de
l’intestí. Cal administrar-la a altes dosis o juntament amb substàncies que
tinguin la capacitat d’inhibir la funció dels enzims intestinals.
La Cúrcuma i el seu efecte sobre la patologia de “fetge
gras” (esteatosi hepàtica no alcohòlica, EHNA)
L’esteatosi
hepàtica no alcohòlica (EHNA), es caracteritza per una acumulació de greix al
fetge no associada a l’alcohol i que pot evolucionar a esteatohepatitis, fibrosi i cirrosi hepàtica. Està relacionada
principalment amb la resistència a la insulina i la síndrome metabòlica i, de
manera més secundària, amb altres alteracions
metabòliques o malalties inflamatòries intestinals. Si no és tractada
correctament, la EHNA
pot acabar produint una insuficiència hepàtica o un hepatocarcinoma. Els
principals factors de risc són l’obesitat i la diabetis mellitus tipus 2 (DM2).
La cúrcuma ingerida a una dosis determinada podria reduir
o prevenir aquesta patologia gràcies a les seves propietats hipolipidèmiques (disminueix el
colesterol, els triglicèrids i els fosfolípids plasmàtics) i la seva prevenció a la peroxidació lipídica i a
la modulació de la resistència a la insulina.
Sabieu que la cúrcuma és també usada com a tint natural? Ja veieu que aquesta arrel usada normalment com a condiment de plats especiats té moltes més propietats molt interessants. Molt bona setmana a tots!
