dilluns, 30 de setembre de 2013

LA CÚRCUMA I ELS SEUS BENEFICIS


LA CÚRCUMA
            
La cúrcuma (Curcuma longa) és una planta d’uns 120 cm d’alçada de la família de les Zingiberàcies, originaria de les zones asiàtiques. La part usada és el rizoma, que conté la curcumina, un dels ingredients actius que li proporcionen l’activitat biològica i, a més, és l’encarregada de donar el color taronja-groc característic de l’espècie. Els seus beneficis són coneguts des de fa segles, sobretot pel seu poder antiinflamatori, i no se li coneixen efectes secundaris. Actualment, amb estudis més recents, se n’han atribuït moltes altres propietats:


  •         Antioxidant
  •           Protector hepàtic
  •         Antiinflamatori
  •          Anticarcinogen
  •           Antimicrobià
  •           Beneficiós per malalties cardiovasculars
  •           Beneficiós per desordres gastrointestinals


  
Després de diversos estudis s’ha determinat que la curcumina té un gran potencial per ser usada clínicament per la prevenció i el tractament de diverses patologies gràcies a la seva acció en diverses vies, per ser una substància segura, per ser de baix cost i per ser versàtil.

      
L’inconvenient de la curcumina es troba en els factors que limiten la seva biodisponibilitat, com pot ser la seva baixa absorció, el ràpid metabolisme, la rapidesa en la seva eliminació (per la bilis, la femta o la orina) o la inactivitat dels subproductes de la curcumina metabolitzada pels enzims de l’intestí. Cal administrar-la a altes dosis o juntament amb substàncies que tinguin la capacitat d’inhibir la funció dels enzims intestinals.



La Cúrcuma i el seu efecte sobre la patologia de “fetge gras” (esteatosi hepàtica no alcohòlica, EHNA)
           
            L’esteatosi hepàtica no alcohòlica (EHNA), es caracteritza per una acumulació de greix al fetge no associada a l’alcohol i que pot evolucionar a esteatohepatitis, fibrosi i cirrosi hepàtica. Està relacionada principalment amb la resistència a la insulina i la síndrome metabòlica i, de manera més secundària, amb altres alteracions metabòliques o malalties inflamatòries intestinals. Si no és tractada correctament, la EHNA pot acabar produint una insuficiència hepàtica o un hepatocarcinoma. Els principals factors de risc són l’obesitat i la diabetis mellitus tipus 2 (DM2).




           

La cúrcuma ingerida a una dosis determinada podria reduir o prevenir aquesta patologia gràcies a les seves propietats hipolipidèmiques (disminueix el colesterol, els triglicèrids i els fosfolípids plasmàtics) i la seva prevenció a la peroxidació lipídica i a la modulació de la resistència a la insulina.






Sabieu que la cúrcuma és també usada com a tint natural? Ja veieu que aquesta arrel usada normalment com a condiment de plats especiats té moltes més propietats molt interessants. Molt bona setmana a tots!