Origen i història de la Cochayuyo
L'alga
Cochayuyo és una alga marró de grans dimensions, pot arribar als 15m., originària de
Xile i Perú, el seu nom en la llengua quítxua significa "herba aquàtica".
Durant molts segles ha estat consumida per molts pobles indígenes de Sud
Amèrica ja que creix amb abundància al llarg de tota la costa adherida a les
roques.
Per
extreure l'alga, anualment es talla la base de les algues de les roques i es
deixa que sigui la marea la que les porti fins a la platja on seran recollides
i posades a assecar sobre roques.
Propietats
Conté
tots els aminoàcids essencials.
Baix
contingut en greix i contingut moderat d'hidrats de carboni.
Important
font de fibra.
Baix
contingut en iode comparat amb la resta de les algues marines.
Alt contingut en L-cisteïna que té diferents propietats: mucolítica, antioxidant,
elimina metalls pesants i protegeix el fetge.
Propietats
anticoagulants i antitrombòtiques.
Alt contingut en àcid algínic
i alginats: elimina substàncies radioactives i
metalls pesants.
Rica en minerals i
oligoelements, especialment en magnesi, calci,
ferro, sofre i iode.
Quantitats i formes de cocció
La seva
textura carnosa i elàstica recorda als bolets però té un sabor suau i intens.
Queda
molt bé amb plats de cereals integrals (arròs, quinoa...), de pasta, de patata, de
proteïna vegetal (llegums, seitan, tofu...), sopes i amb verdures saltejades o
estofades.
Remullar uns 15 min. i afegir-la
als últims 15-20min de cocció. Per un
estofat, per exemple, posaríem uns 15gr de l’alga a remull.
Perquè s’etiqueta com a fertilitzant per a jardineria
domèstica?
Al
febrer de 2010 es va retirar l’alga Cochayuyo del mercat com a aliment perquè
no constava al Reglament de la CE 258/1997 de nous aliments. Prèviament a l’aprovació
d’aquest reglament al 1997, es consumien diferents algues a la Unió Europea,
aquest reglament va servir per regular i classificar tots els nous aliments que
es consumien fins al moment. El problema per la Cochayuyo és que no consta com
a aliment perquè va ser importada a Europa al 2001. Per tant, per incloure
aquesta alga al Reglament s’ha de demostrar que el seu consum a la Unió Europea
era previ al 1997 o donar-la d’alta com a nou aliment (consta d’un procés d’avaluació
del producte per determinar la seva comestibilitat, procés que oscil·la entre els
500.000 i 2.000.000 d’euros). Fins que no consti com a aliment, en l’etiquetatge de l’alga
seguirà posant fertilitzant per a jardineria domèstica tot i el coneixement
existent del seu ús alimentari durant segles en d’altres civilitzacions.
Amb tota aquesta informació a què esperes a provar-la?