dimecres, 27 d’agost de 2014

ELS PROBIÒTICS I ELS PREBIÒTICS

L’estat de salut dels nostres intestins és molt important ja que intervenen en moltes funcions del nostre organisme, però sobretot perquè és on s’absorbeixen la majoria de nutrients i per tan on s’acumula la major activitat del nostre sistema immunològic (molt important en processos de malalties cròniques, quimioteràpia, infeccions...). Per tant, per cuidar i protegir l’intestí és necessari mantenir una adequada flora intestinal.
La flora intestinal conté unes 400 espècies de bactèries que viuen a la mucosa intestinal. L’ésser humà té 10 vegades més bactèries que cèl·lules pròpies, per aquest motiu és tan important que no s’alteri la funció de l’intestí perquè també afectaria a l’àmbit immunològic, hormonal, neuronal, psicològic i digestiu. El problema és la vida actual (amb elevadíssims nivells d’estrès), l’alimentació moderna i la contaminació/intoxicació involuntària que malmeten directament als bacteris que conviuen amb nosaltres al nostre intestí.
PROBIÒTICS I PREBIÒTICS
La paraula PROBIÒTIC vol dir pro-vida (a favor de la vida). Són els bacteris beneficiosos per la microbiota intestinal que ingerits amb la quantitat adient aporten un benefici saludable a la persona mantenint i restablint una adequada flora intestinal.
Alguns dels efectes beneficiosos: combatre la diarrea, estimulació del sistema immunitari, reducció dels metabòlits tòxics del colon, fabriquen vitamines del grup B i vitamina K, reducció símptomes al·lèrgia, reducció del colesterol, reducció inflamació intestinal...
Actualment es poden consumir com a suplement en càpsules i comprimits i es pot trobar en diferents aliments:  llets fermentades (iogurt, kefir, formatges tendres...), verdures fermentades (xucrut, pickles o adobats...).
Els PREBIÒTICS són els hidrats de carboni no digeribles (generalment fibra soluble), que exerceixen un efecte beneficiós sobre la fisiologia intestinal a l’estimular selectivament la proliferació i/o el metabolisme de un o d’un número limitat de bacteris del colon, generalment Bifidobactèries i Lactobacillus. Els hidrats de carboni candidats a comportar-se com a prebiòtics són els oligosacàrids (compostos de 2-10 molècules de monosacàrids units). Entre aquests trobem: fructans (inulina i fructooligosacàridsàFOS), aquests es troben a la ceba, l’all, la carxofa, espàrrecs, tomàquet, porro, plàtan, blat, sègol, ordi, arrel de xicoira; oligosacàrids de la soja (rafinosa i estaquiosa); isomaltooligosacàrdis (s’obté per hidròlisis enzimàtica del midó procedent de diversos cereals i /o tuberclesà es troba a aliments fermentats com el miso, el sake...; galactooligosacàrids (GOS), procedents de la llet mitjançant tractaments; lactulosa, obtinguda per tractament tèrmic de la lactosa.
Com no totes les bactèries s’alimenten dels mateixos prebiòtics, és important consumir una varietat de prebiòtics.

Els aliments SIMBIÒTICS són aquells aliments funcionals que contenen una barreja de prebiòtics i probiòtics. El consum d’un simbiòtic beneficia a l’ésser humà perquè els prebiòtics l’ajudaran a millorar la supervivència i la implantació dels probiòtics del tracte gastrointestinal. El model de l'aliment simbiòtic seria la llet materna. A més, existeixen complements alimenticis simbiòtics que es presenten en càpsules o pols per diluir amb aigua o altres líquids. 

Encara que amb condicions normals una dieta equilibrada hauria de ser suficient en situacions on s'ha trencat l'equilibri i es produeixen símptomes com diarrea o estrenyiment, gasos, estómac inflat o digestions lentes, aquests productes poden resultar beneficiosos, sempre dins del marc d'una alimentació saludable i bons hàbits de vida i amb un consum adequat i no exagerat.